Mindfulness i neurociència

Què és mindfulness?

Practicar mindfulness significa prestar atenció de manera conscient a l’experiència del moment present amb interès, curiositat i acceptació. La paraula mindfulness ha estat traduïda al català com a “atenció plena”.

Una pràctica fonamentada per la ciència

Durant els últims 40 anys, la pràctica de mindfulness ha estat objecte de nombrosos estudis científics que l’han reconegut com una manera efectiva d’augmentar l’autoconsciència, reduir la tensió i els símptomes físics i psicològics associats a l’estrès, i millorar el benestar general.

Una pràctica de més de 2.500 anys adaptada al món actual

Encara que el mindfulness s’ha anat integrant recentment en la medicina i la psicologia d’Occident, és una pràctica molt antiga que es va originar fa més de 2.500 anys i constitueix l’essència fonamental de les pràctiques budistes.

El doctor Jon Kabat-Zinn és conegut com un referent mundial per haver introduït aquesta pràctica dintre del model mèdic d’Occident fa 40 anys, concretament en el Centre Mèdic de la Universitat de Massachusetts. Allí ha estat ensenyant als pacients la pràctica de mindfulness per tractar problemes físics i psicològics, el dolor crònic i altres símptomes associats a l’estrès.

Des d’aleshores s’han adoptat programes basats en models de mindfulness en escoles, presons, hospitals, i s’han aplicat programes de mindfulness per obtenir resultats addicionals en rendiment esportiu, envelliment saludable, control de pes, com a ajuda per a infants amb necessitats especials, etc.

La nostra vida aquí i ara

Jon Kabat-Zinn defineix el mindfulness de la següent manera: “Prestar atenció de manera intencional en el moment present, sense jutjar”. Aquest tipus d’atenció ens permet aprendre a relacionar-nos directament amb allò que està passant a la nostra vida, aquí i ara, en el moment present. És una manera de prendre consciència de la nostra realitat, cosa que ens dona l’oportunitat de treballar conscientment amb l’estrès, el dolor, la malaltia, la pèrdua i els desafiaments de la nostra vida. En contraposició, una vida en què no prestem atenció, en què ens trobem més preocupats pel que ha passat o pel que encara no ha passat, ens condueix a la dispersió, l’oblit i l’aïllament, de manera que actuem de manera automàtica i reactiva.

Una porta oberta a noves possibilitats i a viure plenament

L’atenció plena ens ajuda a recuperar els nostre equilibri intern i a atendre de manera integral els diferents aspectes de la persona: cos, ment i esperit. Practicant la consciència plena desenvolupem més capacitat de discerniment i de compassió. La pràctica d’aquesta atenció obre la porta a noves possibilitats, ens porta a l’aquí i l’ara, ens convida a viure plenament i a estar totalment presents.

Comments are closed.