Psicoteràpia / Teràpia Gestal

Psicoterapia

Psicoteràpia

Teràpia gestal

El sentit d’un espai terapèutic ve donat pel fet que tots, d’una manera o altra, estem lligats (una altra cosa és que en siguem conscients o no) a condicionaments, creences, principis, conductes automàtiques, obsessions… formes rígides amb què vivim les nostres relacions i, en definitiva, la nostra vida. Formes que ens impedeixen viure de manera fluida i creativa d’acord amb la nostra pròpia vocació humana.

Deia F. Perls que la teràpia és massa valuosa per limitar-la als malalts, a diferència de com se l’entenia en la seva època. El concepte de salut i de malaltia ha canviat, de manera que ara entenem que, en realitat, tots estem malalts, ja que ningú no pot escapar de les contaminacions psíquiques de l’entorn que fan que no puguem viure de manera satisfactòria. Com la medicina actual, la teràpia també té un profund sentit preventiu i de generació de salut.

Aquest espai de trobada amb un mateix i amb l’altre propicia el fet d’arribar a adonar-se d’aquests obstacles interns que ens impedeixen no només el desenvolupament del nostre potencial i la nostra felicitat, sinó que a més ens condueixen a un mal viure o, com a mínim, a un viure limitat i empobrit. Treure obstacles és, al mateix temps, deixar lliure el camí per al potencial que està retingut. És una tasca amb sentit en si mateixa i que, al seu torn, dóna sentit al viure. D’una banda, perquè és l’única que depèn de nosaltres mateixos; per l’altra, perquè el bon viure no depèn de les circumstàncies i les condicions externes, sinó de la nostra actitud davant d’elles.

Per a aquest espai terapèutic, ens complau disposar a Arya Tara de la presència de Mª Carmen Cancho, que, encara que té formació en diverses orientacions terapèutiques, la seva orientació bàsica és gestàltica, basada en la Teràpia Gestalt de F. Perls, que té com a pilars l’atenció a l’experiència en el present, en l’aquí i ara, i en prendre la responsabilitat de les experiències que conformen el propi viure.

Com diu el gestaltista F. Peñarrubia, “és el present el que fa fluir l’autèntic aprenentatge, el qual no és computar informació per adequar-la als nostres conceptes, sinó descobrir la nostra pròpia capacitat, el nostre potencial i el nostre suport. La responsabilitat no és un deure, és un fet. Som responsables de nosaltres mateixos vulguem-ho o no. La Teràpia Gestalt accentua la consciència d’aquesta realitat amb una permanent invitació a que la persona es responsabilitzi del que està fent, sentint, evitant o negant, desitjant, inhibint, etc.”

Deia Perls que responsabilitzar-se de la pròpia vida equival a enriquir-se en experiència i habilitats.

Los comentarios están cerrados